Carillon

  /  Errepertorio  /  Carillon

25

azaroa

Créé

  • le 26 novembre 1999 à l’Esplanade de Saint-Etienne

Musique

  • Jules Massenet

Chorégraphie

  • Thierry Malandain

Décor et costumes

  • Jorge Gallardo

Conception lumières

  • Jean-Claude Asquié

Coproducteurs

  • Festival Massenet • Esplanade de Saint-Etienne • Malandain Ballet Biarritz

Ballet

  • pour 12 danseurs

Durée

  • 40 minutes

Asmo oharra

1882ko otsailaren 21ean Vienako Operan sortua, Josef Hassreiterren koreografia batean, Carillon Jules Massenetek konposatu zuen MM. C. de Roddaz eta E. Van Dyck liburu batean.
Carillonen ekintza Courtrain (Flandes) gertatu zen XV. mendean. Karlek, erlojugileak, Bertha, Rombalt ostalariaren alaba, maite du, baina Berthak nahiago luke Pit okinarekin edo Jef tximine garbitzailearekin Buruarekin ezkondu. Aukeratzekotan zebilela, Berthak zorrotz faltsifikatu zituen biak, eta baztertu egin zituen: bihotza Karlena da. Heraldo batek Borgoinako dukearen etorrera jakinarazten du, eta San Martin elizako kariloi berriaren soinuan harrera ez badute egiten, erlojugilea kartzelan jarriko dute. Karl etsita dago, bere lana ez baitu oraindik bururatu. Gauen bakarrik egonda, San-Martin eliza erregutzen du.
Eliza argiztatzen da eta Karli aingeruek ezkilak jotzen dituztela iruditzen zaio. Bertha kondatzera doa, baina haien elkarrizketa Pit eta Jefengandik moztua da. Mendekua hartu nahi dute eta igaiten dira ezkilak eta bere mekanismoaren suntsitzeko. Eguna da, eta Dukea sartzerakoan kariloiak jotzen du. Jendearen begiak goruntz doaz, Pit eta Jef ikusten dituzte zizelkaduraz eraldatuta, ezkilak jotzen haien marteiluekin. Bertha eta Karl besoetan hartzen dira.
Iraganeko zenbait obrari esker, berrirakurketa sakona egin daiteke, Carillon iraganeko grai baten testigantza hain gogorra eginez, bere jusan egon behar da eta zenbait artamen baino ez dizkio egin beha, bertute sendakorrekin. Atmosfera, atmosfera, musika kioskoei pentsatu dut, probientzietako antzoki goizaldiei, obra desberdinentzat erabiliak diren dekoratuei, ikuskizuna loriatzearen eta plazerraren bermearen mende zegoen denboran.
Thierry Malandain

Prentsa

Le jeune chorégraphe a relevé le défi impossible de suivre l’argument original du Carillon, contre populaire et miraculeux se déroulant au Moyen Age en Flandre. Avec le décorateur Jorge Gallardo, il a triomphé de tous les pièges les plus kitsch, pour réaliser un spectacle léger, charmant et drôle. S’inspirant des scènes hivernales de Bruegel, le décorateur chilien a imaginé de petites maisons flamandes sur roulettes et en tissu transparent, peintes dans un style pointilliste, noir et blanc comme les costumes stylisés, tout à fait réussis. Thierry Malandain a conçu ce ballet de quarante-cinq minutes comme une bande dessinée, en poses et mouvements humoristiques et ingénieux, dessinant bien des personnages très simples […] Sans appartenir aux chefs-d’œuvre de Massenet, Le Carillon contient de forts belles pages, dirigées avec tout le lyrisme voulu par Giuseppe Grazioli à la tête de l’excellent Nouvel Orchestre de Saint-Etienne.
Le Figaro, René Sirvin • 30 novembre 1999
 
Thierry Malandain qui n’a jamais manqué d’idées a choisi de tout prendre au second degré. On a l’impression de voir un spectacle de marionnettes, et la compagnie réussit à merveille une pantomime difficile, faite de gestes brusqués, alors que les costumes (un peu trop uniformes) évoquent les braies des paysans de Bruegel. Il doit être redoutable, pour les quatorze danseurs, de tenir le rythme. Ils y arrivent avec maestria.
Danse conservatoire, Michel Odin • décembre 1999

Hurrengo datak

Aucun événement à venir.

Deskubritu